Sabem que seguretat i confiança son dues paraules que ens poden evocar significats i conceptes diferents.

El terme seguretat prové de la paraula Securitas del llatí. Quotidianament es pot referir a la seguretat com l’absència de risc.

El terme pot prendre diversos sentits segons l’àrea o camp a la que faci referència. La seguretat es pot experimentar com un estat d’ànim, una sensació, una qualitat intangible. Es pot entendre com un objectiu que l’esser humà l’home anhela constantment com una necessitat primària. La confiança insinua la creença en què una persona o grup serà capaç i desitjarà actuar de manera adequada en una determinada situació i pensaments. La confiança es veurà més o menys reforçada en funció de les accions. La confiança és una hipòtesi sobre la conducta de l’altre i d’un mateix.

És una espècie d’aposta que consisteix a no inquietar-nos del no-control de l’altre i del temps.   Quan es perd la confiança, és per esgotament emocional i fomenta la incapacitat de complir el promès de forma continuada en el temps.

En les organitzacions el canvi és una qüestio important, igual que en altres àmbits, el canvi és necessari per la supervivencia.

Al parlar de canvi en la organització de forma ineludible parlem també de lideratge i entenem el lider no com el cap, sino com la persona agent de canvi, la persona capaç de produir una transformació desitjable per a tots.

El lideratge és en els temps actuals una dimensió personal i no només una habilitat asociada a uns pocs.

És per això que ens fa falta generar des d’aquesta dimensió i entre tots un TSUNAMI DE CONFIANÇA:

  • Confiança del polítics en els ciutadans i dels ciutadans en els polítics
  • Confiança del pares en els fills i dels fills en els pares
  • Confiança dels joves en els grans i dels grans en els joves
  • Confiança de lo públic en lo privat i de lo privat en lo públic
  • Confiança del home en la dona i de la dona en el home
  • Confiança dels caps en els treballadors i dels treballadors en els caps
  • Confiança dels mestres en els alumnes i dels alumnes en els mestres
  • Confiança en un mateix

 

Ens és urgent CREAR CONFIANÇA allà on estem i som, des de les nostres accions. Ens és urgent CREAR CONFIANÇA en les families, sigui quin sigui el model de familia. En l’escola, en les empreses i en les institucions. En les organitzacions, associaicions de tota mena,…

Ens és urgent i necessari CREAR CONFIANÇA per superar la crísi actual, per saber captar les oportunitats i ser motors de transformació. Reduir les insatisfaccions de tota mena, també les laborals i en definitiva baixar els nivells d’estrés en els que vivim.

Això pasa per fer coses diferents que sorgeixen de veure les coses de manera diferents, de sentir-les d’un altre forma.

Ens és urgent CREAR CONFIANÇA per formar part d’una societat que crei un model de benestar basat fonamentalment en els valors com a persona que té volutat de formar part de col·lectius.

Moments d’incertesa, segurament. Mai moments de desconfinaça. Ens és urgent CREAR CONFIANÇA.

En quin àmbit pots crear tu, una mica més de confiança?

 


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s